Jacques Ozanam
 Traité des lieux geometriques de 1687.  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 16 juny 1640 Sainte-Olive (Principat de Dombes) |
| Mort | 3 abril 1718 (77 anys) París (Regne de França) |
| Es coneix per | Manuals i llibres de text |
| Activitat | |
| Camp de treball | Matemàtiques |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Membre de | |
| Alumnes | Abraham de Moivre |
| Influències en | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Estudiant doctoral | Abraham de Moivre |
Jacques Ozanam va ser un matemàtic francès, del segle xvii.
Vida
[modifica]Poc es coneix de la seva vida i menys encara dels seus orígens; cal suposar que pertanyia a una família amb cert nivell cultural i econòmic que va afavorir el seu desenvolupament. El seu cognom, tan poc llatí, fa suposar que podia pertànyer a una família d'origen jueu.[1]
Se sap que va viure uns anys a Lió,[2] on feia de professor particular de matemàtiques. El seu patrimoni li permetia fer aquesta tasca sense cobrar, fins que finalment va haver de fer-ho perquè es van esgotar els seus mitjans de vida.[3] El 1670 es va traslladar a París on va fer de professor particular de matemàtiques amb gran èxit, fins el 1701 quan, en enviudar i esclatar la Guerra de Successió, es va quedar sense alumnes.[4] Pel testimoni de de Moivre sabem que va ser professor seu a París en els anys 1680.
El 1701, amb 61 anys, va ser escollit membre de l'Academie Royale des Sciences de Paris i el 1717 va morir en aquesta ciutat en un estat de pobresa extrema.
Obra
[modifica]Els seus llibres són divulgatius, molt probablement escrits per ajudar en les seves classes. Les seves tres obres principals en aquest sentit són el Dictionnaire mathématique ou idée générale des mathématiques (1691), el Cours De Mathématique: Qui Comprend Toutes les Parties de cette Science (1693)[5] i les Récréations mathématiques et physiques (1694). Tots tres llibres van ser traduïts a l'anglès en els primers anys del segle xviii i se'n van fer nombroses reedicions, tant en francès com en anglès. Les Recreations van ser revisades, ampliades i modificades per Jean-Étienne Montucla i van continuar una llarga vida a les darreries del segle xviii i començaments del XIX.
A més d'aquestes tres grans obres, va publicar nombrosos escrits teòrics (sobre geometria, perspectiva,[6] construcció d'equacions, llocs geomètrics ...) i pràctics (sobre construcció de fortificacions, dibuix de planells, mecànica, gnomònica,[7] ...).
També va deixar un manuscrit sense publicar sobre L'Aritmètica de Diofant, amb el qual, barrejant idees de Fermat i Descartes, va elevar el nivell de l'àlgebra.[8] Tot i no haver estat publicat, va tenir notable influència per que va ser comentat per Leibniz, Fontenelle, Montuvla i d'altres matemàtics. El manuscrit havia estat perdut des de la seva mort, però va ser descobert el 1986 a la Biblioteca de l'Acadèmia de Ciències de Torí.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Rohr, 1986, p. 165.
- ↑ Càndito, 2016, p. 223.
- ↑ Andersen, 2007, p. 407.
- ↑ Càndito, 2016, p. 225.
- ↑ Bernard, 2022, p. 457 i ss.
- ↑ Andersen, 2007, p. 408 i ss.
- ↑ Rohr, 1986, p. 166-167.
- ↑ Gómez García et al., 2021, p. 607-608.
- ↑ Gómez García et al., 2021, p. 561 i ss.
Bibliografia
[modifica]- Andersen, Kirsti. The Geometry of an Art: The History of the Mathematical Theory of Perspective from Alberti to Monge (en anglès). Springer, 2007. ISBN 978-0-387-25961-1.
- Bernard, Alain «La géométrie par problèmes. D’Ozanam à Clairaut puis La Chapelle» (en francès). Revue de synthèse, Vol. 143, Num. 3-4, 2022, pàg. 457-494. DOI: 10.1163/19552343-14234036. ISSN: 0035-1776.
- Càndito, Cristina. «Jacques Ozanam (1640-1718». A: Michela Cigola (ed.). Distinguished Figures in Descriptive Geometry and Its Applications for Mechanism Science (en anglès). Springer, 2016, p. 223-250. ISBN 978-3-319-20196-2.
- Gómez García, Francisco; Herrero Piñeyro, Pedro J.; Linero Bas, Antonio; Massa Esteve, Maria Rosa; Mellado Romero, Antonio «The six books of Diophantus’ Arithmetic increased and reduced to specious: the lost manuscript of Jacques Ozanam (1640–1718)» (en anglès). Archive for History of Exact Sciences, Vol. 75, Num. 5, 2021, pàg. 557-611. DOI: 10.1007/s00407-021-00274-3. ISSN: 0003-9519.
- Rohr, René R. «Les cadrans solaires universels de Jacques Ozanam» (en francès). Centaurus, Vol. 29, Num. 3, 1986, pàg. 165-177. DOI: 10.1111/j.1600-0498.1986.tb00855.x. ISSN: 1600-0498.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jacques Ozanam» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
- Schaaf, William L. «Ozanam, Jacques» (en anglès). Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 13 juliol 2014].
- Westfall, Richard S. «Ozanam, Jacques» (en anglès). The Galileo Project, 1995. [Consulta: 20 octubre 2024].